Història
La Vall de Betlem
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, referent ineludible d’aquesta zona periurbana de l’àrea metropolitana de Barcelona, joia de l’estil gòtic en la seva part monumental i compendi de la història del país entre els seus murs, és un dels elements patrimonials més destacats i valorats de la ciutat de Badalona. Els monjos jerònims s’establiren a l’antic mas sa Murtra al comprar-lo amb fons econòmics d’un benefactor, el mercader Bernat Nicolau, l’any 1416. La comunitat originalment procedia de la casa Descortey de Sant Pere de Ribes, també impulsada per Nicolau tres anys abans, però les males condicions de l’indret van propiciar el trasllat. Després d’una etapa inicial difícil, fins arribar a projectar-se la fusió amb el monestir jerònim de la Vall d’Hebron l’any 1431, finalment van aconseguir viabilitat econòmica.
Al llarg de gairebé 420 anys, amortitzaren donacions i heretats que serviren per construir les dependències del monestir, atendre les seves despeses i esdevenir uns grans propietaris de terres dedicació principal dels quals era la vinya a fi d’obtenir rendes. Sense oblidar etapes sinuoses de penúries econòmiques, d’inestabilitat política i conflictes armats.
El monjo jerònim Francesc Talet, autor de la Primera crònica del monestir que recull el periple 1413-1604, ens proporciona moltes dades de les quals, en síntesi, valora com molt profitoses les rendes de la viticultura, l’elaboració de calç, la ramaderia ovina per l’alimentació de la comunitat i l’apicultura, i menys profitosa la venda de llenya i la ramaderia caprina.
Quan la comunitat jerònima va haver de marxar amb la finalització de l’Antic Règim l’any 1835, els conreus van continuar a mans dels compradors de les terres subhastades per la llei desamortitzadora de Mendizábal. El conjunt monàstic es va dividir en dues parcel·les: un comprat per Jaume Artigas, i un altre per part de la família Inglada.
A conseqüència de la devastadora plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX, moltes vinyes van desaparèixer, posant fi a un període de bona comercialització del vi, proveint també la indústria local d'aiguardents i destil·lats. A Badalona va arribar el 1886 i va obligar als qui pogueren econòmicament, a partir de 1890, a plantar vinya nova amb ceps americans, immunes a la plaga (el badaloní Josep Ventura Gausachs fundà el Centre Vitícola i Forestal i presidí el Foment de l’Agricultura de Badalona fundat el 1884, entitat molt dinàmica en la introducció de millores en el camp). Paral·lelament, el dinamisme del procés industrialitzador i l’expansió de la gran àrea urbana barcelonina, van tenir relació directa en el decreixement del pes econòmic de l’activitat agrícola, cada vegada més especialitzada per ser rendible, minvant progressivament en el cas de la vinya. Els anys seixanta del segle XX, esdevingueren testimonials fins a perdre’s.
El Projecte
La Vall de Betlem
El projecte de recuperació de la vinya al voltant del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra situat a la Vall de Betlem, Badalona, neix de la voluntat de la cooperativa La Sargantana d’impulsar iniciatives d’activitat econòmica al Barcelonès Nord, que tinguin com a missió el desenvolupament del territori i la posada en valor d’entorns d’alt interès patrimonial, cultural i natural, i que contribueixin a construir un nou escenari de reactivació econòmica sostenible i de participació col·lectiva. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, fundat el 1416 per l’ordre dels jerònims a l’antiga Vall de Poia avui dita de Betlem dins els límits del Parc de la Serralada de Marina, representa un espai patrimonial i natural singular al Barcelonès Nord que, fins avui en dia, s’ha mantingut al marge de l’expansió urbanística de les ciutats que l’envolten. L’espai conformat pel monestir i la vall que l’acull, s’ha convertit en un dels entorns de lleure més freqüentat per a la població d’aquestes ciutats. La seva recuperació, rehabilitació i conservació, és un dels reptes més importants que tenen sobre la taula institucions i entitats de la ciutat de Badalona i també de l’àmbit metropolità. L’aposta de La Sargantana és, d’una banda, recuperar el conreu de la vinya tenint en compte que va ser una de les activitats econòmiques i culturals més importants de la ciutat de Badalona des de l’època romana fins a la culminació de procés d’industrialització de la ciutat a mitjans del segle XX , i de l’altra, mitjançant l’activitat agrària vitivinícola, contribuir a posar en valor tant els espais naturals de la vall com el seu patrimoni cultural i arquitectònic. Tot això ho volem fer des de la perspectiva de l’economia solidària, obrint el projecte a la participació col·lectiva i tenint en compte valors com la sostenibilitat i el retorn al teixit social del territori per tal que l’activitat tingui un impacte positiu i enriquidor. La vinya vol ser un entorn de convivència pública i de coneixement. Per aquest motiu s’oferiran activitats de caire cultural, formatiu i de lleure obertes a la ciutadania del Barcelonès Nord. Per això és vital per a el projecte la participació de tantes persones com sigui possible que li donin suport i el nodreixin de totes les iniciatives que es puguin dur a terme en els espais de la vinya.
La Cooperativa
La Vall de Betlem
La Sargantana Dalt de la Vila SCCL és una cooperativa integral que, des del 1996, dedica la seva activitat econòmica i social als àmbits de la hostaleria,les activitats culturals,el consum i la dinamització de projectes pel desenvolupament local. Com a cooperativa de treball compta amb dos tipus de vinculació: persones sòcies de treball i col·laboradores. Donar resposta a les necessitats o interessos de les persones associades és un dels objectius de la cooperativa. D’aquesta voluntat de promoure noves iniciatives d’activitat nascudes dins del mateix cos social de la cooperativa, l’any 2016 s’iniciem els primers estudis sobre la possibilitat de trobar terrenys de conreu al Barcelonès Nord per tal de plantar-hi vinya.
Fruit d’aquesta recerca, se’ns obre la possibilitat d’accedir a una finca agrícola agregada al monestir de Sant Jeroni. A partir d’aquell moment iniciem un procés de revisió i estudi de tota la documentació històrica que es conserva sobre la relació del monestir amb el vi i la seva producció i de testimonis personals dels parcers que ja havien treballat la vinya durant la major part del segle XX als entorns de Canyet, dins el terme de Badalona. El doble objectiu d’aquesta recerca era lligar la nova activitat vitícola amb el patrimoni històric, cultural i sentimental d’una activitat econòmica que va ser, durant segles, clau en el desenvolupament social i cultural de la ciutat de Badalona i, a través d’aquests testimonis, conèixer les varietats de vinya que tradicionalment van ser més rellevants a la zona i altres aspectes singulars dels usos històrics de la viticultura al nostre territori. Recuperar de forma activa el lligam entre el conreu de la vinya i el nostre entorn, no només l’encarem des dels aspectes històrics sinó tenint en compte el valor del paisatge i del patrimoni arquitectònic i agrícola com a espais de lleure i coneixement. Amb l’esforç de les persones sòcies de treball i col·laboradores, durant els darrers quatre anys s’han anat acondicionant i plantant totes les feixes útils de la parcel·la. El projecte es va consolidant com el procés d’arrelament i creixement de la vinya: de forma lenta i amb la perspectiva d’un camí llarg en que la definició i bastiment de les activitats i dels espais per a dur-les a terme es va fent de forma participada i col·laborativa.
L'espai
La Vall de Betlem
La vinya s’ubica als peus del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona dins el parc de la Serralada de Marina, entre el veinat de Canyet i de Santa Coloma de Gramenet i a trenta minuts del centre de la ciutat de Barcelona. Tres hectàrees que baixen en bancals i entre torrents cap a la vall, orientades a sud-est i oberta als vents de mestral i xaloc. L’espai es divideix entre les feixes dedicades al conreu de la vinya i a la realització d’activitats relacionades amb el lleure i la cultura En aquests moments estem treballant per oferir en un futur espais adaptats i amb les instal·lacions necessàries per a realitzar aquest tipus d’activitats.