Els darrers anys hi havia, en els organismes públics encarregats de la gestió dels espais naturals periurbans, la percepció que la limitació de les activitats clarament agressives cap a el medi conduiria a una progressiva renaturalització d’aquests entorns. Aquesta idea que es sostenia en la capacitat d’auto regeneració de les àrees forestals era, potser, aplicable a zones de baixa freqüentació humana però no resulta efectiva en zones periurbanes en permanent conflicte d’usos com ho son les del Barcelonès Nord. A més, aquest argument ha servit per relativitzar la importància de les inversions en manteniment i com a excusa pseudocientífica per a seure al marge i esperar a veure què passava. Aquesta anàlisi, que ja donava resultats poc rellevants i a llarg termini, ha rebut l’esmena definitiva amb l’increment desmesurat de freqüentació provocada per les restriccions de mobilitat a causa de la COVID19. Les conseqüències han estat el pas indiscriminat de persones i bicicletes fora dels camins principals, augment de la brossa i de les bretolades contra elements públics i privats. 

La conservació i augment de la biodiversitat a la vall passa per una planificació de les activitats i usos, recuperació d’hàbitats, manteniment i vigilància. La vall ha de tenir la consideració de parc urbà natural i rebre les inversions en manteniment que tenen els espais verds urbans.

Per tal de fer conèixer la realitat dels entorns naturals de la vinya, la nostra cooperativa vol seguir proposant itineraris de descoberta com el que vam realitzar el passat mes d’abril de la mà del guia de natura Pere Alzina. L’activitat ens va aproximar des d’una prespectiva cultural i natural al paisatge i a la biologia de la vall.

D’altra banda, dins els límits de la parcel·la on hi tenim la vinya, estem plantejant diverses accions per enriquir la biodiversitat dels marges del conreu i els torrents com l’eliminació d’espècies al·loctones - canya americana, ailant, miragüà fals…- i la seva substitució per espècies autòctones.

‍